Odoo

Articles relacionats: Instal·lar Odoo, Accions i menús en Odoo, Millores en la vista en Odoo, Odoo reports, Wizards en Odoo, El client Web Odoo, Web Controller en Odoo

El servidor Odoo

Aquesta secció està detallada en l'articul Instal·lar Odoo

Arquitectura

El framework d'Odoo facilita diversos components que permeten construir l’aplicació:

Arquitectura MVC

Cliente Servidor Odoo

Arquitectura per capes

• La capa ORM (Object Relational Mapping) entre els objectes Python i la base de dades PostgreSQL. El dissenyador-programador no efectua el disseny de la base de dades; únicament dissenya classes, per les quals la capa ORM d’Odoo n’efectuarà el mapat sobre el SGBD PostgreSQL.
• Una arquitectura MVC (model-vista-controlador) en la qual el model resideix en les dades de les classes dissenyades amb Python, la vista resideix en els formularis, llistes, calendaris, gràfics… definits en fitxers XML i el controlador resideix en els mètodes definits en les classes que proporcionen la lògica de negoci.
• Odoo és un ERP amb una arquitectura de Tenencia Múltiple. És A dir, té una base de dades i un servidor comú per a tots els clients. El contrari sería tindre un servidor o base de dades per client o virtualitzar.
• Dissenyadors d’informes.
• Facilitats de traducció de l’aplicació a diversos idiomes.

El servidor Odoo proporciona un accés a la base de dades emb ORM. El servidor necessita tindre instal·lats mòduls, ja que comença buit.

Per altra banda, el client es comunica amb el servidor en XML-RPC, els clients web per JSON-RPC. El client sols té que mostrar el que dona el servidor o demanar correctament les dades. Per tant, un client pot ser molt simple i fer-se en qualsevol llenguatge de programació. Odoo proporciona un client web encara que es pot fer un client en qualsevol plataforma.

Les dades estan guardades en una base de dades relacional. Gràcies a l'ORM, no cal fer consultes SQL directament. ORM proporciona una serie de mètodes per a treballar de manera més ràpida i segura. En compte de parlar de taules es parla de models. Aquest són 'mapejats' per l'ORM en taules. No obstant, un model té més que dades en una taula. Un model es comporta con un objecte al tindre camps funcionals, restriccions i camps relacionals que deixen la normalització de la base de dades en mans d'Odoo.

L'accés del client a les dades es fa fent ús d'un servici. Aquest pot ser WSGI. WSGI és una solució estàndard per a fer servidors i clients HTTP en Python. En el cas d'Odoo, aquest té el OpenERP Web Project, que és el servidor web.

Un altre concepte dins d'Odoo són els Business Objects quasi tot en Odoo és un Business Object, és persistent gràcies a ORM i es troba estructurat en el directori /modules.

Odoo proporciona els anomenats Wizards, que es comporten com un assistent per introduir dades d'una manera més fàcil per a l'usuari.

El client web és fàcil de desenvolupar gràcies al Widgets o Window GaDGETS. Aquests proporcionen un comportament i visualització correctes per a cada tipus de dades. Per exemple: si el camp és per definir una data, mostrarà un calendari. Alguns tenen diferents visualitzacions en funció del tipus de vista i se'n poden definir Widgets personalitzats.

Tal com es pot observar, són molts els components d’OpenObject a conèixer per poder adequar l’Odoo a les necessitats de l’organització, en cas que les funcionalitats que aporta l’Odoo, tot i ser moltes, no siguin suficients.

La base de dades d'Odoo

En l’Odoo no hi ha un disseny explícit de la base de dades, sinó que la base de dades d’una empresa d’Odoo és el resultat del mapatge del disseny de classes de l’ERP cap el SGBD PostgreSQL que és el que proporciona la persistència necessària per als objectes. Això és el ORM.

En conseqüència, l’Odoo no facilita cap disseny entitat-relació sobre la base de dades d’una empresa ni tampoc cap diagrama del model relacional.

Si sorgeix la necessitat de detectar la taula o les taules on resideix determinada informació, és perquè es coneix l’existència d’aquesta informació gestionada des de l’ERP i, per tant, es coneix algun formulari de l’ERP a través del qual s’introdueix la informació.

L’Odoo possibilita, mitjançant el clients web recuperar el nom de la classe Python que defineix la informació que s’introdueix a través d’un formulari i el nom de la dada membre de la classe corresponent a cada camp del formulari. Aquesta informació permet arribar a la taula i columna afectades, tenint en compte dues qüestions:

• El nom de les classes Python d’Odoo sempre són en minúscula (s’utilitza el guió baix per fer llegible els mots compostos) i segueix la nomenclatura nom_del_modul.nom1.nom2.nom3… en la qual s’utilitza el punt per indicar un cert nivell de jerarquia. Cada classe Python d’Odoo és mapada en una taula de PostgreSQL amb moltes possibilitats que el seu nom coincideixi amb el nom de la classe, tot substituint els punts per guions baixos.

• Els noms dels atributs d’una classe Python sempre són en minúscula (s’utilitza el guió baix per fer llegible els mots compostos). Cada dada membre d’una classe Python d’Odoo que sigui persistent (una classe pot tenir dades membres calculades no persistents) és mapat com un atribut en la corresponent taula de PostgreSQL amb el mateix nom.

Per exemple: La classe Python sale.order d’Odoo està pensada per descriure la capçalera de les comandes de venda i la corresponent taula a PostgreSQL és sale_order.

D’aquesta manera, coneixent el nom de la classe i el nom de la dada membre, és molt possible conèixer el nom de la taula i de la columna corresponents. Es pot configurar el client web per tal que informe del nom de la classe i de la dada membre en situar el ratolí damunt les etiquetes dels camps dels formularis.

Els mòduls

Tant el servidor com els clients són mòduls. Tots estàn guardats en una base de dades. Tot els que es puga fer per modificar Odoo es fa en mòduls.

Composició d'un mòdul

Els mòduls d'Odoo amplien o modifiquen parts de Model-Vista-Controlador. D'aquesta manera, un mòdul pot tindre:

• Objectes de negoci: Són la part del model, estan definits en classes de Python segons una sintaxy pròpia de l'ORM d'Odoo.
• Fitxers de dades: Són fitxers XML que poden definir dades, vistes o configuracions.
• Controladors web: Gestionen les peticions dels navegadors web.
• Dades estàtiques: Imatges, CSS, o javascript utilitzats per l'interficie web. És necessari que les dades estátiques es guarden en el directori static. Per exemple, l'icona del mòdul va en static/description/icon.png

Estructura de fitxers d'un mòdul

• Tots el mòduls estan en un directori definit en l'opció --addons-path o el fitxer de configuració. Poden ser més d'un directori.
• Un mòdul de python es declara en un fitxer de manifest que dona informació sobre el mòdul, el que fa el mòduls dels que depen i cóm s'ha d'instal·lar o actualitzar. [1]
• Un mòdul és un paquet de Python que necessita un __init__.py per a instanciar tots els fitxers python.

Creació de mòduls

Per ajudar al programador, Odoo conté un comandament per crear mòduls buits. Aquest crea l'estructura de fitxers necessaria per començar a treballar:

 $ odoo scaffold <module name> <where to put it>

Més al voltant d'Scaffold:

Manual oficial Scaffolding

El parametre scaffold pot tindre la opció -t per indicar el directori del template. Aquest està fet utilitzant jinja2, que és un motor de plantilles per a python.

Els templates estan en el directori d'instal·lació d'odoo al directori cli. En el nostre cas: cli/templates/ dins del directori d'instal·lació d'Odoo.

Podem fer un template copiant el directori default o theme i modificant els fitxers. Això pot ser útil si sempre fem mòduls amb la mateixa plantilla. Per exemple per ficar el nostre logo, copyright o demés.

ORM

Odoo mapeja els seus objectes en una base de dades amb ORM, evitant al programador la majoria de consultes SQL. D'aquesta manera el desenvolupament dels mòduls és molt ràpid i evitem errades de programació.

Els models són creats com classes de python que extenen la classe models.Model que conté els camps i mètodes útils per a fer anar l'ORM.

Els models, al heretar de models.Model, necessiten donar valor a algunes variables, com ara _name

Odoo considera que un model és la referència a una o més taules en la base de dades. Un model no és una fila en la taula, és tota la taula.

En programació, el Model és una manera de relacionar el programa amb la base de dades. És de més alt nivell que les consultes directes en quant a base de dades i que les clases i objectes respecte a la programació orientada a objectes. El model junta en un únic concepte les estructures de dades, les restriccions d'integritat i les opcions de manipulació de les dades.

Els models en Odoo poden heretar de models.Model i ser els normals mapejats i permanents en la base de dades. També poden ser models.TransientModel i són iguals, sols que no tenen permanència definitiva en la base de dades. Aquest són els recomanables per a fer wizards. També poden ser models.AbstractModel per a definir models abstractes per a després heretar.

Inspeccionar el models

Per veure els models existents, es pot accedir a la base de dades postgreSQL o mirar en Configuración > Estructura de la base de datos > Modelos dins del mode desenvolupador.

Cal destacar el camp modules on diu els mòduls instal·lats on es defineix o hereta el model observat.

Fields

Les "columnes" del model són els fields. Aquests poden ser de dades normals com Integer, Float, Boolean, date, char... o especials como many2one, one2many, related...

Hi ha uns fields reservats:

• id (Id) the unique identifier for a record in its model
• create_date (Datetime) creation date of the record
• create_uid (Many2one) user who created the record
• write_date (Datetime) last modification date of the record
• write_uid (Many2one) user who last modified the record

Hi ha altres fields que podem declarar i tenen propietats especials. Aquests són els més importants:

• name És el field utiltizat per fer l'Identificador Extern o quan es fa referència en els many2one en la vista.
• active que diu si el record és actiu. Permet ocultar productes que ja no es necessiten, per exemple.
• sequence Permet definir l'ordre del records a mostrar en una llista.
• state És de tipus selection i permet crear un cicle de vida d'un model. Amés es pot representar en el <head> d'un form amb un widget statusbar i els fields de les vistes poden ocultar-se en funció d'un camp state ficant l'atribut states="".

Els fields es declaren amb un constructor:

from openerp import models, fields

class LessMinimalModel(models.Model):
    _name = 'test.model2'

    name = fields.Char()

Tenen uns atributs comuns:

• string (unicode, per defecte: El nom del field) L'etiqueta que veuran els usuaris en la vista.
• required (bool, per defecte: False) Si és True, el camp no es por deixar buit.
• help (unicode, per defecte: ) En els formularis proporciona ajuda a l'usuari per plenar el camp.
• index (bool, per defecte: False) Demana a Odoo fer que siga el índex de la base de dades. En altre cas, el ORM crea un camp id.

I algunes, sobretot les especials, tenen atributs particulars.

Exemple complet:

class AModel(models.Model):

    _name = 'a_name'

    name = fields.Char(
        string="Name",                   # Optional label of the field
        compute="_compute_name_custom",  # Transform the fields in computed fields
        store=True,                      # If computed it will store the result
        select=True,                     # Force index on field
        readonly=True,                   # Field will be readonly in views
        inverse="_write_name"            # On update trigger
        required=True,                   # Mandatory field
        translate=True,                  # Translation enable
        help='blabla',                   # Help tooltip text
        company_dependent=True,          # Transform columns to ir.property
        search='_search_function',        # Custom search function mainly used with compute
        copy =True                       # Si es pot copiar amb el mètode copy() 
    )

   # The string key is not mandatory
   # by default it wil use the property name Capitalized

   name = fields.Char()  #  Valid definition

Si volem valors per defecte, es poden indicar com un atribut del field.

 name = fields.Char(default='Alberto')
 # o:
 name = fields.Char(default=a_fun)
 #...
 def a_fun(self):
   return self.do_something()

Veure: Valors per defecte

Fields normals

Aquests són els fields per a dades normals que proporciona Odoo:

• Integer
• Char
• Text
• Date : Mostra un calendari en la vista.
• Datetime
• Float
• Boolean
• Html : Guarda un text, però es representa de manera especial en el client.
• Binary : Per guardar, per exemple, imatges. Utilitza codificació base64 al enviar els fitxers al client. En realitat les guarda en /var/lib/odoo/.local/share/Odoo/filestore i la ruta als fitxers la diu la taula ir_attachment junt amb el id, nom del field i el model.
• Image (Odoo13) : En el cas d'imatges, accepta els atributs max_width i max_height on es pot dir en píxel que ha de redimensionar la imatge a eixa mida màxima.
• Selection : Mostra un select amb les opcions indicades.

     type = fields.Selection([('1','Basic'),('2','Intermediate'),('3','Completed')])
     aselection = fields.Selection(selection='a_function_name') # Es pot cridar a una funció que defineix les opcions.

Fields Relacionals

Les relacions entre els models (en definitiva, entre les taules de la base de dades) també les simplifica l'ORM. D'aquesta maneram les relacions 1 a molts es fan en el Odoo anomena Many2one i les relacions Mols a Molts es fan el el Many2Many. Les relacions molts a molts, en una base de dades relacional, impliquen una tercera taula en mitg, però en Odoo no tenim que preocupar-nos d'aquestes coses si no volem, el mapat dels objectes el detectarà i farà les taules, claus i restriccions d'integritat necessaries. Anem a repasar un a un aquests camps:

Reference

Una referència arbitrària a un model i un camp. [2]

 
 aref = fields.Reference([('model_name', 'String')])
 aref = fields.Reference(selection=[('model_name', 'String')])
 aref = fields.Reference(selection='a_function_name')

# Fragment de test_new_api:
    reference = fields.Reference(string='Related Document', selection='_reference_models')
    @api.model
    def _reference_models(self):
        models = self.env['ir.model'].search([('state', '!=', 'manual')])
        return [(model.model, model.name)
                for model in models
                if not model.model.startswith('ir.')]

Els fields reference no són molt utilitzats, ja que normalment les relacions entre models són sempre les mateixes.

Many2one

Relació amb un altre model

 arel_id = fields.Many2one('res.users')
 arel_id = fields.Many2one(comodel_name='res.users')
 an_other_rel_id = fields.Many2one(comodel_name='res.partner', delegate=True)

En aquest cas:

----------            -----------
| Pais   |  one       |  Ciutat | 
---------- -----      -----------
| * id   |     |      | * id    |
| * name |     |  many| * name  |
----------     |------| * pais  |
                      -----------

El codi resultant sería:

class ciutat(models.Model):
    _name = 'mon.ciutat'
    pais = fields.Many2one("mon.pais", string='Pais', ondelete='restrict')

delegate està en True per a fer que els fields del model apuntat siguen accessibles des del model actual.

Accepta també context i domain com en la vista. D'aquesta manera queda disponible per a totes les possibles vistes.

Un altre argument addicional és ondelete que permet definir el comportament al esborrar l'element referenciat a set null, restrict o cascade.

ondelete cascade esborra els fills a nivel de PostgreSQL, però no elimina en External Id, això es fa en unlink(), però no executa unlink() dels fills. Per tant, si volem que s'eliminen per complet, cal heretar el unlink del pare i afegir la cridada al dels fills. Mirar l'exemple

One2many

Inversa del Many2one. Necessita de la existència d'un Many2one en l'altre:

 arel_ids = fields.One2many('res.users', 'arel_id')
 arel_ids = fields.One2many(comodel_name='res.users', inverse_name='arel_id')

Un One2many funciona perquè hi ha un many2one en l'altre model. D'aquesta manera, sempre has de especificar el nom del model i el nom del camp Many2one del model que fa referencia a l'actual, com es pot veure en l'exemple.

En l'exemple anterior, quedaria com:

class pais(models.Model):
    _name = 'mon.pais'
    ciutats = fields.One2many('mon.ciutat', 'pais', string='Ciutats')

És important entendre que el One2many no implica dades addicionals en la base de dades i sempre és calculat com un select en la base de dades on el id del model actual coincidisca amb el Many2one (clau aliena) de l'altre model. Això fa que no tinga sentit fer One2many computed o ficar un domain per restringit els que es poden afegir.

Els One2many poden tindre domain per no mostrar els que no compleixen una condició, això no significa que no existeixi aquesta relació.

Many2many

Relació molts a molts.

 arel_ids = fields.Many2many('res.users')
 arel_ids = fields.Many2many(comodel_name='res.users', # El model en el que es relaciona
                            relation='table_name', # (opcional) el nom del la taula en mig
                            column1='col_name', # (opcional) el nom en la taula en mig de la columna d'aquest model
                            column2='other_col_name')  # (opcional) el nom de la columna de l'altre model.

El primer exemple sol funcionar directament, però si volem tindre més d'una relació Many2many entre els dos mateixos models, cal utilitzar la sintaxi completa on especifiquem el nom de la relació i el nom de les columnes que identifiquem els dos models. Pensem que una relació Many2many implica una taula en mig i estem especificant les seues claus alienes.

També és precís especificar la taula en mig si es fa una relació Many2many al propi model.

Un Many2many implica una taula en mig. Si volem afegir atributs a aquesta relació, cal crear explícitament el model del mig. El many2many pot ser computed i en el còmput es pot ordenar o filtrar. Un Many2many computed no crea la taula en mig.

Related

Un camp d'un altre model, necessita una relació Many2one. Encara que estiga Store=True, Odoo 8.0 l'actualitza correctament. D'aquesta manera es poden aprofitar les funcionalitats de guardar, com ara les búsquedes o referències en funcions. En termes de bases de dades, un camp related trenca la tercera forma normal. Això sol ser problemàtic, però Odoo té mecanismes per a que no passe res. De totes maneres, si ens preocupa això, amb store=False no guarda res en la taula.

participant_nick = fields.Char(string='Nick name',
                               store=True,
                               related='partner_id.name'

Un camp related pot ser de qualsevol tipus. Per exemple, many2one:

sala = fields.Many2one('cine.sala',related='sessio.sala',store=True,readonly=True)

Un camp related pot ser perillós, ja que si es modifica, pot modificar l'original. Per tant, quasi sempre és necessari afegir readonly, com en l'exemple anterior.

Many2oneReference

Un Many2one on es guardar també el model al qual fa referència amb el atribut: model_field.

One2one

Els camps One2one no existeixen en Odoo. Però si volem aquesta funcionalitat podem utilitzar varies tècniques:

• Fer dos camps Many2many i restringir amb constrains que sols pot existir una relació. Problemes:
  • En la vista no podem ficar un widget com en el Many2one i és complicat evitar relacions creuades.
  • Es pot fer un limit en la vista, però es continuarà comportant com un Many2many.
• Fer dos Many2one i restringit amb contrains o sql constrains que sols pot existir una relació mútua. (Cal sobreescriure els mètodes create i write per a que es cree l'associació automàticament). Problemes:
  • Si sobreescribim el write de els dos, es pot produir una cridada recursiva sense fi i és molt complicat aconseguir que no tingam referències creuades.
• Fer un Many2one i en l'altre model un Many2one computed que busque en els del primer model. Per poder editar en els dos cal fer una funció inversa per al camp computed. Aquesta és una de les opcions més elegants. Exemple:

class orderline(models.Model):
    _name = 'sale.order.line'
    _inherit = 'sale.order.line'
    booking = fields.Many2one('reserves.bookings')
      
    _sql_constraints = [
    ('booking_uniq', 'unique(booking)', 'There is another order line for this booking'),
    ]

class bookings(models.Model):
    _name = 'reserves.bookings'

    name = fields.Char()
    order_line = fields.Many2one('sale.order.line',compute='_get_order_line',inverse='_set_order_line')

    @api.multi
    def _get_order_line(self):
        for b in self:
            b.order_line=self.env['sale.order.line'].search([('booking.id','=',b.id)]).id

    @api.one
    def _set_order_line(self):
        o = self.order_line.id
        self.env['sale.order.line'].search([('id','=',o)]).write({'booking':self.id})

• Fer un Many2one i un One2many i restringir el màxim del One2many ( [3] ). Problemes:
  • Els mateixos que en els dos many2manys. És més simple restringir les relacions creuades.
• Fer una herència múltiple. [4]. Problemes:
  • Esta és, en teoría, la forma més oficial de fer-ho, però obliga a crear sempre la relació i els models en un ordre determinat.

Filtres (Domains)

En ocasions és necessari afegir un filtre en el codi python per fer que un camp relacional no puga tindre certes referències. El comportament del domain és diferent depen del tipus de field.

• Domain en Many2one: Filtra els elements del model referenciat que poden ser elegits per al field:

parent = fields.Many2one('game.resource', domain="[('template', '=', True)]")

• Domain en Many2many: La llista d'elements a triar es filtra segons el domain:

characters_attack = fields.Many2many('game.character',
                                      relation='characters_attack', 
                                      domain="[('id', 'in', characters_attack_available)]")

• Domain en One2many: Al ser una relació que depen d'altre Many2one, no es pot filtrar, si fiquem un domain, sols deixarà de mostrar els que no compleixen el domain, però no deien d'existir:

raws = fields.One2many('game.raws','clan', domain= lambda s: [('quantity','>',0)])

Observem com hem fet un domain amb lambda, és a dir, aquest domain crida a una funció lambda al ser aplicat.

Millores_en_la_vista_en_Odoo#Operadors_per_als_domains:

Fields Computed

Moltes vegades volem que el contingut d'un camp siga calculat en el moment en que anem a veure-lo. Tots els tipus de fields poden ser computed. Anem a veure alguns exemples:

   taken_seats = fields.Float(string="Taken seats", compute='_taken_seats')   # Aquest camp no es guarda a la base de dades 
                                                                #i sempre es recalcula quan executem un action que el mostra

   @api.depends('seats', 'attendee_ids')  # El decorador @api.depends() indica que es cridarà a la funció 
                                          # sempre que es modifiquen els camps seats i attendee_ids. 
                                          #Si no el posem, es recalcula sols al recarregar el action.
   def _taken_seats(self):          
      for r in self:  # El for recorre self, que és un recordset amb tots els elements del model mostrats 
                      # per la vista, si és un tree, seran tots els visibles i si és un form, serà un singleton.
          if not r.seats: # r és un singleton i es pot accedir als fields com a variables de l'objecte.      
              r.taken_seats = 0.0 
          else:
              r.taken_seats = 100.0 * len(r.attendee_ids) / r.seats

En aquest exemple es veu cóm el camp float taken seats es calcula en una funció privada _taken_seats. És interessant observar el for perquè recorre totes les instancies a les que fa referència el model. Aquesta funció sols s'executarà una vegada encara que tinga que calcular tots els elements d'una llista. Per això, la propia funció és la que té que iterar els elements de self. self és un recordset, per tant, és com una llista en la que cada element és un registre del model. Si el computed és cridat al entrar a un formulari, el recordset tindrà sols un element, però si el camp computed es veu en una llista (tree), pot ser que siguen més d'un registre. És important recordar fer el for record in self: encara que pensem que el camp computed sols l'utilitzarem en un formulari.

Un altre exemple:

class ComputedModel(models.Model):
    _name = 'test.computed'

    name = fields.Char(compute='_compute_name')
    value = fields.Integer()

    @api.depends('value')
    def _compute_name(self):
        for record in self:
            self.name = "Record with value %s" % self.value

En aquest exemple, és el nom el que és calcular a partir del value.

Exemples de computed de tots els tipus de fields:

# -*- coding: utf-8 -*-

from openerp import models, fields, api, tools
from datetime import date, datetime

class proves_computed(models.Model):
     _name = 'proves_computed.proves_computed'

     name = fields.Char()
     value = fields.Integer()
     image = fields.Binary(String="Image original")
     computedfloat = fields.Float(compute="_value_pc", store=True)
     computedchar = fields.Char(compute="_value_pc", store=False)
     medium_image = fields.Binary(compute="_redimensionar", store=True)
     small_image = fields.Binary(compute="_redimensionar", store=True)
     computedm2o = fields.Many2one('res.partner',compute="_value_pc", store=False)
     computedm2m = fields.Many2many(comodel_name='product.template',compute="_value_pc", store=False)
     computeddate = fields.Date(compute="_value_pc", store=False)
     computeddatetime = fields.Datetime(compute="_value_pc", store=False)
     
     description = fields.Text()

     @api.depends('value')
     def _value_pc(self):
      for r in self:
        r.computedfloat = float(r.value) / 100 
        r.computedchar = "("+str(r.value)+")"
        r.computedm2o = self.env['res.partner'].search([('id','=',r.value)]).id # Many2one espera un id, que és un camp Integer. 
        print '\033[93m'+str(self.env['product.product'].search([('id','>',r.value)]).ids)+'\033[0m'
        r.computedm2m = self.env['product.template'].search([('id','>',r.value)]).ids #Many2many espera un array d'ids o un recordset. 
        # El codi comentat a continuació fa el mateix, per si volem fer altres coses dins del for.
        #ids = []
        #for t in self.env['product.template'].search([('id','>',r.value)]):
        # ids.append(t.id)
        #r.computedm2m = ids
 
        #r.computeddate = date.today() # Aquest depen de Python
        r.computeddate = fields.date.today() # Recomanem aquest, ja que és propi de la classe fields d'Odoo
        #r.computeddate = datetime.now()
        r.computeddatetime = fields.datetime.now()
        

     @api.depends('image')
     def _redimensionar(self):
       for r in self:
         image_original = r.image
         if image_original:
            images = tools.image_get_resized_images(image_original)
            r.medium_image = images['image_medium']                        
            r.small_image = images['image_small']                
         else:
            r.medium_image = ""                        
            r.small_image = ""

(Codi complet)

En l'apartat del controlador s'expliquem més detalls de les funcions en python-odoo.

Buscar i escriure en camps computed

Amb el api.depends podem fer que camps calculats puguen ser buscats o referenciats des d'uns altres models, ja que podem dir que sí se guarden en la base de dades. Si es guarda en la base de dades no es recalcula fins que no canvia el contingut del field del que depèn. Però si el camp calculat no depèn de valors estàtics d'altres fields i/o necessitem que sempre es calcule, no tenim moltes opcions elegants. Una d'elles pot ser fer dos camps, un calculat store=False i altre no i fer un write en la funció. L'altra possibilitat és fer una funció pública que puga ser cridada des d'un altre model. La més elegant que no sempre funciona és utilitzar l'opció search i assignar-li una funció que ha de retornar un domini de búsqueda. El problema és que no accepta molta complexitat, ja que suposa una cerca per tota la base de dades i pot ser molt ineficient.

Per defecte no es pot escriure en un camp computed. No té massa sentit la majoria dels casos, ja que és un camp que depèn d'altres. Però pot ser que, de vegades volem escriure el resultat i que modifique el camp origen. Imaginem, per exemple, que sabem el preu final i volem que calcule el preu sense IVA. Per fer-ho, la millor manera és crear una funció i fer que estiga en l'opció inverse.

Exemple:

 preu = fields.Float('Price',compute="_get_price",search='_search_price',inverse='_set_price')

 @api.depends('pelicula','descompte')
      def _get_price(self):
        for r in self:
          price = r.pelicula.preu
          price = price - (price*r.descompte/100)
          r.preu = price

      def _search_price(self,operator,value): # De moment aquest search sols és per a ==
       preus = self.search([]).mapped(lambda e: [e.id , e.pelicula.preu - (e.pelicula.preu*e.descompte/100)]) # Un bon exemple de mapped en lambda
       print preus
       p = [ num[0] for num in preus if num[1] == value]  # condició if en una llista python sense fer un for (list comprehension)
       # també es pot provar en un filter() de python
       print p
       # p és una llista de les id que ja compleixen la condició, per tant sols cal fer que la id estiga en la llista.
       return [('id','in',p)]

      def _set_price(self):
       self.pelicula.preu = self.preu  # Açò és un exemple, però està mal, ja que modifiques el preu de la peli en totes les sessions

Documentació oficial: https://www.odoo.com/documentation/12.0/reference/orm.html#computed-fields

Valors per defecte

En Odoo és molt fàcil fer valors per defecte, ja que és un argument més en el constructor dels fields:

name = fields.Char(default="Unknown")
user_id = fields.Many2one('res.users', default=lambda self: self.env.user)
start_date = fields.Date(default=fields.Date.today())
active = fields.Boolean(default=True)
def compute_default_value(self):
    return self.get_value()
a_field = fields.Char(default=compute_default_value)

Si volem, per exemple, ficar la data del moment de crear, no podem fer això:

start_date = fields.Date(default=fields.Date.today())  # MAL

Perquè calcula la data del moment d'actualitzar el mòdul, no el de crear l'element en el model. Cal fer:

start_date = fields.Date(default=lambda self: fields.Date.today())  # CORRECTE

o

start_date = fields.Datetime(default=lambda self: fields.Datetime.now()) # CORRECTE

El valor per defecte no pot dependre d'un field que està creant-se en eixe moment. En eixe cas es pot utilitzar un on_change.

Veure també La part de valors per defecte en un One2Many

En cas de tindre molts valors per defecte o que depenen del context, es pot utilitzar la funció default_get que ja tenen els models.

    @api.model
    def default_get(self, default_fields):
        result = super(SelectSalePrice, self).default_get(default_fields)
        if self._context.get('default_picking_id') is not None:
            result['picking_id'] = self._context.get('default_picking_id')
        return result

El que fa aquesta funció és un poc avançat de moment, ja que fa ús del context i l'herencia per afegir un valor per defecte al diccionari que retorna aquesta funció en la classe Model

Restriccions (constrains)

Els objectes poden incorporar, de forma opcional, restriccions d’integritat, addicionals a les de la base de dades. Odoo valida aquestes restriccions en les modificacions de dades i, en cas de violació, mostra una pantalla d’error.

from odoo.exceptions import ValidationError

@api.constrains('age')
def _check_something(self):
    for record in self:
        if record.age > 20:
            raise ValidationError("Your record is too old: %s" % record.age)
    # all records passed the test, don't return anything

En ocasions, quan tenim clar cóm faríem aquesta restricció en SQL, tal vegada ens resulte més interessant fer una restricció de la base de dades amb una sql constraint. Aquestes es defineixen amb 3 strings (name, sql_definition, message). Per exemple:

_sql_constraints = [
    ('name_uniq', 'unique(name)', 'Custom Warning Message'),
    ('contact_uniq', 'unique(contact)', 'Custom Warning Message')
]

En aquest cas és una restricció d'unicitat, la qual és més simple que fer una búsqueda en python.

Fitxers de dades

Quan fem un mòdul d'Odoo, es poden definir dades que es guardaran en la base de dades. Aquestes dades poden ser necessàries per al funcionament del mòdul, de demostració o inclús part de la vista.

Alguns mòduls sols estan per clavar dades en Odoo

Tots els fitxers de dades són en XML i tenen una estructura com esta:

<odoo>
        <record model="{model name}" id="{record identifier}">
            <field name="{a field name}">{a value}</field>
        </record>
<odoo>

Dins de les etiquetes odoo (o les etiquetes openerp i data en versions anteriors) poden trobar una etiqueta record per cada fila en la taula que volem introduir. Cal especificar el model i el id. El id és un identificador extern, que no te perquè coincidir amb la clau primària que l'ORM utilitzarà després. Cada field tindrà un nom i un valor.

External Ids

Tots els records de la base de dades tenen un identificador únic en la seua taula, el id. És un número auto incremental assignat per la base de dades. No obstant, si volem fer referència a ell en fitxers de dades o altres llocs, no sempre tenim perquè saber el id. La solució d'odoo són els External Identifiers. Això és una taula que relaciona cada id de cada taula en un nom. Es tracta del model ir.model.data. Per trobar-los cal anar a:

Settings > Technical > Sequences & identifiers > External Indentifiers

Ahí dins trobem la columna Complete ID.

Per trobar les id al fer fitxers de demostració o de dades podem anar al menú, però eixes ids canvien d'una instal·lació a un altra. Per tant, cal utilitzar les external id. Per aconseguir-lo podem obrir el mode desenvolupador i obrir el menú View Metadata.

En les dades de demo, els external Ids s'utilitzen per no utilitzar les id, que poden canviar al ser auto incrementals. Per a que funcione cal utilitzar l'atribut ref:

<field name="product_id" ref="product.product1"/>

Es recomana fer l'atribut id en el record, encara que no sobreescriu el id real, serveix per declarar el External Id i és més fàcil després fer referència a ell.

Veure també la funció ref() de l'ORM

Expressions

De vegades volem que els fields es calculen cada vegada que s'actualitza el mòdul. Això es pot fer en l'atribut eval que avalua una expressió de Python.

<field name="date" eval="(datetime.now()+timedelta(-1)).strftime('%Y-%m-%d')"/>
<field name="product_id" eval="ref('product.product1')"/> # Equivalent a l'exemple anterior
<field name="price" eval="ref('product.product1').price"/>
<field name="avatar" model="school.template" eval="obj().env.ref('school.template_student1').image" ></field>  # Com que utilitza obj() necessita model="...

Per al x2many, es pot utilitzar el eval per assignar una llista d'elements.

<field name="tag_ids" eval="[(6,0,[ref('vehicle_tag_leasing'),ref('fleet.vehicle_tag_compact'),
                                   ref('fleet.vehicle_tag_senior')] )]" />

Observem que hem passat una tripleta amb un 6, un 0 i una llista de refs. Les tripletes poden ser:

• (0,_ ,{'field': value}): Crea un nou registre i el vincula
• (1,id,{'field': value}): Actualtiza els valors en un registre ja vinculats
• (2,id,_): Desvincula i elimina el registre
• (3,id,_): Desvincula però no elimina el registre de la relació.
• (4,id,_): Vincula un registre ja existent
• (5,_,_): Desvincula pero no elimina tots els registres vinculats
• (6,_,[ids]): Reemplaça la llista de registres vinculats.

Esborrar

Amb l'etiqueta delete es pot especificar els elements a esborrar amb el external ID o amb un search:

<delete model="cine.sessio" id="sessio_cine1_1"></delete>

Si volem que sempre s'actualitzen les dades de demo (per exemple la data) podem esborrar i tornar a crear en el mateix fitxer de demo.

Si falla l'actualització amb dades de demo, és possible que Odoo 12 deshabilite la possibilitat de tornar-les a instal·lar. Això és el field demo de ir.module.module que és readonly, per tant, cal modificar-lo a ma en la base de dades:

En postgresql:
update ir_module_module set demo = 't' where name='school';

Accions i menús

Si vols conèixer en més detall cóm funcionen les accions en Odoo, llig l'article Accions i menús en Odoo.

El client web de Odoo conté uns menús dalt i a l'esquerra. Aquests menús, al ser accionats mostren altres menús i les pantalles del programa. Quant pulsem en un menú, canvia la pantalla perquè hem fet una acció.

Una acció bàsicament té:

• type: El tipus d'acció que és i cóm l'acció és interpretada. Quan la definim en el XML, el type no cal especificar-lo, ja que ho indica el model en que es guarda.
• name: El nom, que pot ser mostrat en la pantalla o no. Es recomana que siga llegible per els humans.

Les accions i els menús es declaren en fitxers de dades en XML o dirèctament si una funció retorna un diccionari que la defineix. Les accions poden ser cridades de tres maneres:

• Fent clic en un menú.
• Fent clic en botons de les vistes (han d'estar connectats amb accions).
• Com accions contextuals en els objectes.

D'aquesta manera, el client web pot saber quina acció ha d'executar si rep alguna d'aquestes coses:

• false: Indica que s'ha de tancar el diàleg actual.
• Una string: Amb l'etiqueta de l'acció de client a executar.
• Un número: Amb el ID o external ID de l'acció a trobar a la base de dades.
• Un diccionari: Amb la definició de l'acció, aquesta no està ni en XML ni en la base de dades. En general, és la manera de cridar a un action al finalitzar una funció.

Accions tipus window

Les accions window són un record més (ir.actions.act_window). No obstant, els menús que les criden, tenen una manera més ràpida de ser declarats amb una etiqueta menuitem:

<record model="ir.actions.act_window" id="action_list_ideas">
    <field name="name">Ideas</field>
    <field name="res_model">idea.idea</field>
    <field name="view_mode">tree,form</field>
</record>
<menuitem id="menu_ideas" parent="menu_root" name="Ideas" sequence="10"
          action="action_list_ideas"/>

Les accions han de ser declarades al XML abans que els menús que les accionen.

A partir d'Odoo 12, cal donar permisos explícitament als usuaris per veure els menús.

Exemple:

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<openerp>
    <data>
        <!-- window action -->
        <!--
            The following tag is an action definition for a "window action",
            that is an action opening a view or a set of views
        -->
        <record model="ir.actions.act_window" id="course_list_action">
            <field name="name">Courses</field>
            <field name="res_model">openacademy.course</field>
            <field name="view_type">form</field>
            <field name="view_mode">tree,form</field>
            <field name="help" type="html">
                <p class="oe_view_nocontent_create">Create the first course
                </p>
            </field>
        </record>

        <!-- top level menu: no parent -->
        <menuitem id="main_openacademy_menu" name="Open Academy"/>
        <!-- A first level in the left side menu is needed
             before using action= attribute -->
        <menuitem id="openacademy_menu" name="Open Academy"
                  parent="main_openacademy_menu"/>
        <!-- the following menuitem should appear *after*
             its parent openacademy_menu and *after* its
             action course_list_action -->
        <menuitem id="courses_menu" name="Courses" parent="openacademy_menu"
                  action="course_list_action"/>
        <!-- Full id location:
             action="openacademy.course_list_action"
             It is not required when it is the same module -->
    </data>
</openerp>

Sols el tercer nivell de menús pot tindre associada un action. El primer és el menú de dalt i el segon no es 'clicable'.

El que hem vist en esta secció és la definició d'una acció en un XML com a part de la vista, però una acció no és més que una forma còmoda d'escriure moltes coses que farà el client en javascript per demanar alguna cosa al servidor. Els actions separen i simplifiquen el desenvolupament de la interfície d'usuari que és el client web. Un menú o botó en html acciona una funció javascript que en principi no sap el que fer. Aquesta demana que es carregue la definició del seu action. Una vegada carregada la definició, queda clar tot el que ha de demanar (les vistes, context, dominis, vistes search, lloc on carregar-ho tot...) aleshores demana les vistes i amb ajuda de les vistes i els fields, demana els records que són les dades a mostrar. Per tant, un action és la definició sense programar javascript de coses que ha de fer el javascript. Odoo permet declarar actions com a resposta de funcions. Aquestes actions no estan en la base de dades, però són enviades igualment al client i el client fa en elles el mateix que en un action que ell ha demanat. Un exemple d'això són els actions que retornen els botons dels wizards. De fet, podem fer que un botó torne un action i, per tant, obrir una vista diferent.

Si vols conèixer en més detall cóm funcionen les accions en Odoo, llig l'article Accions i menús en Odoo.

La vista

Per saber més sobre les vistes i cómo millorar-les, consulta l'article de Millores en la vista en Odoo.

Les vistes són la manera en la que es representen els models. En cas de que no declarem les vistes, es poden referenciar per el seu tipus i Odoo generarà una vista de llista o formulari estandar per poder vorer els registres de cada model. No obstant, quasi sempre volem personalitzar les vistes i en aquest cas, es poden referenciar per un identificador.

Les vistes tenen una prioritat i, si no s'especifica el identificador de la que volem mostrar, es mostrarà la que més prioritat tinga.

<record model="ir.ui.view" id="view_id">
    <field name="name">view.name</field>
    <field name="model">object_name</field>
    <field name="priority" eval="16"/>
    <field name="arch" type="xml">
        <!-- view content: <form>, <tree>, <graph>, ... -->
    </field>
</record>

Les vistes es guarden en el model ir.ui.view. Tots els elements de interficie tenen en el seu nom ir.ui (Information Repository, User Interface). Els menús a ir.ui.menu o les accions a ir.actions.window

Exemple de vista form:

  <record model="ir.ui.view" id="course_form_view">
            <field name="name">course.form</field>
            <field name="model">openacademy.course</field>
            <field name="arch" type="xml">
                <form string="Course Form">
                    <sheet>
                        <group>
                            <field name="name"/>
                            <field name="description"/>
                        </group>
                    </sheet>
                </form>
            </field>
        </record>

Encara que Odoo ja proporciona un tree i un form per defecte, la vista cal millorar-la quasi sempre. Totes les vistes tenen fields que poden tindre widgets diferents. En les vistes form, podem adaptar molt l'aspecte amb grups de fields, pestanyes, camps ocults condicionalment...

Per saber més sobre les vistes i cómo millorar-les, consulta l'article de Millores en la vista en Odoo.

Els reports

Odoo reports

Herència

El framework d'Odoo facilita el mecanisme de l’herència per tal que els programadors puguin adaptar mòduls existents i garantir a la vegada que les actualitzacions dels mòduls no destrossin les adequacions desenvolupades.

L’herència es pot aplicar en els tres components del patró MVC:

• En el model: possibilita ampliar les classes existents o dissenyar noves classes a partir de les existents.
• En la vista: possibilita modificar el comportament de vistes existents o dissenyar noves vistes.
• En el controlador: possibilita sobreescriure els mètodes existents o dissenyar-ne de nous.

OpenObject proporciona tres mecanismes d’herència: l’herència de classe, l’herència per prototip i l’herència per delegació.

Mecanisme	Característiques	Com es defineix
De classe	- Herència simple. - La classe original queda substituïda per la nova classe. - Afegeix noves funcionalitats (atributs i/o mètodes) a la classe original. - Les vistes definides sobre la classe original continuen funcionant. - Permet sobreescriure mètodes de la classe original. - En PostgreSQL, continua mapada en la mateixa taula que la classe original, ampliada amb els nous atributs que pugui incorporar.	- S’utilitza l’atribut _inherit en la definició de la nova classe Python: _inherit = obj - El nom de la nova classe ha de continuar sent el mateix que el de la classe original: _name = obj
Per prototip	- Herència simple. - Aprofita la definició de la classe original (com si fos un «prototipus»). - La classe original continua existint. - Afegeix noves funcionalitats (atributs i/o mètodes) a les aportades per la classe original. - Les vistes definides sobre la classe original no existeixen (cal dissenyar-les de nou). - Permet sobreescriure mètodes de la classe original. - En PostgreSQL, queda mapada en una nova taula.	- S’utilitza l’atribut _inherit en la definició de la nova classe Python: _inherit = obj - Cal indicar el nom de la nova classe: _name = nou_nom
Per delegació	- Herència simple o múltiple. - La nova classe «delega» certs funcionaments a altres classes que incorpora a l’interior. - Els recursos de la nova classe contenen un recurs de cada classe de la que deriven. - Les classes base continuen existint. - Afegeix les funcionalitats pròpies (atributs i/o mètodes) que correspongui. - Les vistes definides sobre les classes bases no existeixen a la nova classe. - En PostgreSQL, queda mapada en diferents taules: una taula per als atributs propis, mentre que els recursos de les classes derivades resideixen en les taules corresponents a les dites classes.	- S’utilitza l’atribut _inherits en la definició de la nova classe Python: _inherits = … - Cal indicar el nom de la nova classe: _name = nou_nom

El fitxer __openerp__.py ha de contindre les dependències de la clase heretada.

Herència en el Model

El disseny d’un objecte d’OpenObject heretat és paregut al disseny d’un objecte d’OpenObject no heretat; únicament hi ha dues diferències:

• Apareix l’atribut _inherit o _inherits per indicar l’objecte (herència simple) o els objectes (herència múltiple) dels quals deriva el nou objecte. La sintaxi a seguir és:

_inherit = 'nom.objecte.del.que.es.deriva'
_inherits = {'nom.objecte1':'nom_camp_FK1', ...}

• En cas d’herència simple, el nom (atribut _name) de l’objecte derivat pot coincidir o no amb el nom de l’objecte pare. També és possible no indicar l’atribut _name, fet que indica que el nou objecte manté el nom de l’objecte pare.

L’herència simple (_inherit) amb atribut _name idèntic al de l’objecte pare, s’anomena herència de classe i en ella el nou objecte substitueix l’objecte pare, tot i que les vistes sobre l’objecte pare continuen funcionant. Aquest tipus d’herència, la més habitual, s’utilitza quan es vol afegir fields i/o modificar propietats de dades existents i/o modificar el funcionament d’alguns mètodes. En cas d’afegir dades, aquestes s’afegeixen a la taula de la base de dades en la qual estava mapat l’objecte pare.

Exemple d'herència de classe L’herència de classe la trobem en molts mòduls que afegeixen dades i mètodes a objectes ja existents, com per exemple, el mòdul comptabilitat (account) que afegix dades i mètodes a l’objecte res.partner. Fixem-nos en el contingut del mòdul account:

    class res_partner(Model.model):
    _name = 'res.partner'
    _inherit = 'res.partner'
    debit_limit = fields.float('Payable limit')
    ...

Podeu comprovar que la taula res_partner d’una empresa sense el mòdul account instal·lat no conté el camp debit_limit, que en canvi sí que hi apareix una vegada instal·lat el mòdul.

Odoo té molts mòduls que deriven de l’objecte res.partner per afegir-hi característiques i funcionalitats.

L’herència simple (_inherit) amb atribut _name diferent al de l’objecte pare, s’anomena herència per prototip i en ella es crea un nou objecte que aglutina les dades i mètodes que tenia l’objecte del qual deriva, juntament amb les noves dades i mètodes que pugua incorporar el nou objecte. En aquest cas, sempre es crea una nova taula a la base de dades per mapar el nou objecte.

Exemple d'herència per prototip L’herència per prototip és difícil de trobar en els mòduls que incorpora Odoo. Un exemple el tenim en el mòdul base_calendar en el qual podem observar el mòdul comptabilitat (account) que afegix dades i mètodes a l’objecte res.partner. Fixem-nos en el contingut del mòdul account:

    class res_alarm(Model.model):
    _name = 'res.alarm'
    ...
    class calendar_alarm(Model.model):
    _name = 'calendar.alarm'
    _inherit = 'res.alarm'
    ...

En una empresa que tingui el mòdul base_calendar instal·lat podeu comprovar l’existència de la taula res_alarm amb els camps definits a l’apartat _atributs de la classe res_alarm i la taula calendar_alarm amb camps idèntics als de la taula res_alarm més els camps definits a l’apartat _atributs de la classe calendar_alarm.

L'herència per prototip és la tradicional en els llenguatges orientats a objectes, ja que crea una nova classe vinculada

L’herència múltiple (_inherits) s’anomena herència per delegació i sempre provoca la creació d’una nova taula a la base de dades. L’objecte derivat ha d’incloure, per cada derivació, un camp many2one apuntant l’objecte del qual deriva, amb la propietat ondelete='cascade'. L’herència per delegació obliga que cada recurs de l’objecte derivat apunte a un recurs de cadascun dels objectes dels quals deriva i es pot donar el cas que hi hagi diversos recursos de l’objecte derivat que apunten a un mateix recurs per algun dels objectes dels quals deriva.

    class res_alarm(Model.model):
    _name = 'res.alarm'
    ...
    class calendar_alarm(Model.model):
    _name = 'calendar.alarm'
    _inherits = {'res.alarm':'alarm_id'}
    ...

Herència en la vista

L’herència de classe possibilita continuar utilitzant les vistes definides sobre l’objecte pare, però en moltes ocasions interessa disposar d’una versió retocada. En aquest cas, és molt millor heretar de les vistes existents (per afegir, modificar o eliminar camps) que reemplaçar-les completament.

 <field name="inherit_id" ref="id_xml_vista_pare"/>

En cas que la vista id_xml_vista_pare estiga en un mòdul diferent del que estem dissenyant, cal afegir el nom del mòdul al davant:

 <field name="inherit_id" ref="modul.id_xml_vista_pare"/>

El motor d’herència d’OpenObject, en trobar una vista heretada, processa el contingut de l’element arch. Per cada fill d’aquest element que tingui algun atribut, OpenObject cerca a la vista pare una etiqueta amb atributs coincidents (excepte el de la posició) i, a continuació, combina els camps de la vista pare amb els de la vista heretada i estableix la posició de les noves etiquetes a partir dels següents valors:

• inside (per defecte): els valors s’afegeixen “dins” de l’etiqueta.
• after: afegeix el contingut després de l’etiqueta.
• before: afegeix el contingut abans de l’etiqueta.
• replace: reemplaça el contingut de l’etiqueta.
• attributes: Modifica els atributs.

Reemplaçar

 <field name="arch" type="xml">
   <field name="camp" position="replace">
     <field name="nou_camp" ... />
   </field>
 </field>

Esborrar

 <field name="arch" type="xml">
   <field name="camp" position="replace"/>
 </field>

Inserir nous camps

 <field name="arch" type="xml">
    <field name="camp" position="before">
       <field name="nou_camp" .../>
    </field>
 </field>

 <field name="arch" type="xml" style="font-family:monospace">
    <field name="camp" position="after">
       <field name="nou_camp" .../>
    </field>
 </field>

Fer combinacions

 <field name="arch"type="xml">
   <data>
     <field name="camp1" position="after">
       <field name="nou_camp1"/>
     </field>
     <field name="camp2" position="replace"/>
     <field name="camp3" position="before">
        <field name="nou_camp3"/>
     </field>
   </data>
 </field>

Per definir la posició dels elements que afegim, podem utilitzar una expresió xpath:

 <xpath expr="//field[@name='order_line']/tree/field[@name='price_unit']" position="before">
 <xpath expr="//form/*" position="before">
  <header>
    <field name="status" widget="statusbar"/>
  </header>
 </xpath>

És posssible que necessitem una vista totalment nova de l'objecte heredat. Si fem un action normal en l'XML es veuran els que més prioritat tenen. Si volem especificar quina vista volem en concret hem d'utilitzar view_ids, observem aquest exemple:

        <record model="ir.actions.act_window" id="terraform.player_action_window">
            <field name="name">Players</field>
            <field name="res_model">res.partner</field>
            <field name="view_mode">tree,form,kanban</field>
            <field name="domain"> [('is_player','=',True)]</field>
            <field name="context">{'default_is_player': True}</field>
            <field name="view_ids" eval="[(5, 0, 0),
            (0, 0, {'view_mode': 'tree', 'view_id': ref('terraform.player_tree')}),
            (0, 0, {'view_mode': 'form', 'view_id': ref('terraform.player_form')}),]" />
        </record>

En (0,0,{registre_a_crear}) li diguem que a eixe Many2many hi ha que afegir un nou registre amb eixes dades en concret. El que necessita és el view_mode i el view_id, com en els records anteriors.

Si es vol especificar una vista search es pot inclourer la etiqueta search_view_id:

 <field name="search_view_id" ref="cine.pos_order_line_search_view"/>

Exemple:

class socios(models.Model):
     _inherit = 'res.partner'
     _name = 'res.partner'
     #name = fields.Char()
     camions = fields.One2many('cooperativa.camion','socio',string='Trucks')
     n_camiones = fields.Integer(compute='_n_camiones',string='Number of Trucks')
     arrobas = fields.Float(compute='_n_camiones',string='@')
     @api.depends('camions')
     def _n_camiones(self):
       for i in self:
         for j in i.camions:
           i.arrobas = i.arrobas + j.arrobas
           i.n_camiones = i.n_camiones + 1

  <record model="ir.ui.view" id="socio_form_view">
            <field name="name">socio</field>
            <field name="model">res.partner</field>
	   <field name="inherit_id" ref="base.view_partner_form"/> 
           <field name="arch" type="xml">
    <field name="website" position="after">
                            <field name="camions"/>
                            <field name="n_camiones"/>
                            <field name="arrobas"/>
    </field>

            </field>
        </record>

    <!--Inherit quotations search view-->
    <record id="view_sale_order_inherit_search" model="ir.ui.view">
      <field name="name">sale.order.search.expand.filter</field>
      <field name="model">sale.order</field>
      <field name="inherit_id" ref="sale.sale_order_view_search_inherit_quotation"/>
      <field name="arch" type="xml">
        <xpath expr="//search" position="inside">
          <filter string="Total &lt; 1000" name="total_under_1000" domain="[('amount_total', '&lt;', 1000)]"/>
          <filter string="Total &gt;= 1000" name="total_above_1000" domain="[('amount_total', '&gt;=', 1000)]"/>
        </xpath>
      </field>
    </record>

Domains

Si volem que el action heredat sols mostre els elements que volem, s'ha de ficar un domain en el action:

<field name="domain"> [('isplayer','=',True)]</field>

Amés, es pot dir que, per defecte, quan es crea un nou registre a través d'aquest action, tinga el field a True:

<field name="context">{'default_is_player': True}</field>

Filtre per defecte

El problema en la solució anterior és que lleva la possibilitat de veure el que no tenen aquest field a True i cal anar per un altre action a modificar-los. Si volem poder veure tots, podem crear un filtre en la vista search i en l'action dir que volem aquest filtre per defecte:

<!--   En la vista search -->
...
    <search>
        <filter name="player_partner" string="Is Player" domain="[('is_player','=',True)]" />
    </search>
...
<!-- En l'action -->
            <!--  <field name="domain"> [('is_player','=',True)]</field> -->
            <field name="domain"></field>
            <field name="context">{'default_is_player': True, 'search_default_player_partner': 1}</field>

Herència en el controlador

L’herència en el controlador és un mecanisme conegut, ja que l’apliquem de forma inconscient quan ens veiem obligats a sobreescriure els mètodes de la capa ORM d’OpenObject en el disseny de molts mòduls.

Funció super() El llenguatge Python recomana utilitzar la funció super() per invocar el mètode de la classe base quan s’està sobreescrivint en una classe derivada, en lloc d’utilitzar la sintaxi nomClasseBase.metode(self…).

L’efecte de l’herència en el controlador es manifesta únicament quan cal sobreescriure algun dels mètodes de l’objecte del qual es deriva i per a fer-ho adequadament cal tenir en compte que el mètode sobreescrit en l’objecte derivat:

• A vegades vol substituir el mètode de l’objecte base sense aprofitar-ne cap funcionalitat: el mètode de l’objecte derivat no invoca el mètode sobreescrit.
• A vegades vol aprofitar la funcionalitat del mètode de l’objecte base: el mètode de l’objecte derivat invoca el mètode sobreescrit.

Exemples:

Sobreescriure el mètode create:

class res_partner(models.Model):
    _inherit = 'res.partner'
    passed_override_write_function = fields.Boolean(string='Has passed our super method')
 
    @api.model
    def create(self, values):
        # Override the original create function for the res.partner model
        record = super(res_partner, self).create(values)
 
        # Change the values of a variable in this super function
        record['passed_override_write_function'] = True
        print 'Passed this function. passed_override_write_function value: ' + str(record['passed_override_write_function'])
 
        # Return the record so that the changes are applied and everything is stored.
	return record

El controlador

Part del controlador l'hem mencionat al parlar dels camps computed. No obstant, cal comentar les facilitats que proporciona Odoo per a no tindre que accedir dirèctament a la base de dades.

La capa ORM d’Odoo facilita uns mètodes que s’encarreguen del mapatge entre els objectes Python i les taules de PostgreSQL. Així, disposem de mètodes per crear, modificar, eliminar i cercar registres a la base de dades.

En ocasions, pot ser necessari alterar l’acció automàtica de cerca – creació – modificació – eliminació facilitada per Odoo i haurem de sobreescriure els corresponents mètodes en les nostres classes.

Els programadors en el framework d'Odoo hem de conèixer els mètodes subministrats per la capa ORM i hem de dominar el disseny de mètodes per:

• Poder definir camps funcionals en el disseny del model.
• Poder definir l’acció que cal executar en modificar el contingut d’un field d’una vista form (@api.onchange)
• Poder alterar les accions automàtiques de cerca, creació, modificació i eliminació de recursos.

Una darrera consideració a tenir en compte en l’escriptura de mètodes i funcions en Odoo és que els textos de missatges inclosos en mètodes i funcions, per poder ser traduïbles, han de ser introduïts amb la sintaxi _('text') i el fitxer .py ha de contenir from tools.translate import _ a la capçalera.

API de l'ORM

Interactuar en la terminal

$ odoo shell -d castillo -u containers
Asciinema amb alguns exemples

Observa cóm hem ficat el paràmetre shell. Les coses que se fan en la terminal no són persistents en la base de dades fins que no s'executa self.env.cr.commit(). Dins de la terminal podem obtindre ajuda dels mètodes d'Odoo amb help(), per exemple: help(tools.image) Amb el següent exemple, podem arrancar odoo sense molestar a l'instància que està en marxa redefinint els ports:

$ odoo shell -c /path/to/odoo.conf --xmlrpc-port 8888 --longpolling-port 8899

Documentació: [5] [6]

Un mètode creat dins d'un model actua sobre tots els elements del model que estiguen actius en el moment de cridar al mètode. Si és un tree, seran molts i si és un form sols un. Però en qualsevol cas és una 'llista' d'elements i es diu recordset.

Bàsicament la interacció amb els models en el controlador es fa amb els anomenats recordsets que són col·leccions d'objectes sobre un model. Si iterem dins dels recordset , obtenim els singletons, que són objectes individuals de cada línia en la base de dades.

def do_operation(self):
    print self # => a.model(1, 2, 3, 4, 5)
    for record in self:
        print record # => a.model(1), then a.model(2), then a.model(3), ...

Podem accedir a tots els fields d'un model sempre que estem en un singleton, no en un recordset:

>>> record.name
Example Name
>>> record.company_id.name
Company Name
>>> record.name = "Bob"

Intentar llegir o escriure un field en un recordset donarà un error. Accedir a un many2one, one2many o many2many donarà un recordset.

Set operations

Els recordsets es poden combinar amb operacions específiques que són les típiques dels conjunts:

• record in set retorna si el record està en el set
• set1 | set2 Unió de sets
• set1 & set2 Intersecció de sets
• set1 - set2 Diferència de sets

Amés, un recordset no té elements repetits i permet accedir a recordsets dins d'ell. Per exemple:

>>> record.students.classrooms

Dona la llista de totes les classes de tots els estudiants i sense repetir cap.

Programació funcional en l'ORM

Python té una serie de funcions que permeten iterar una llista i aplicar una funció als elements. Les més utilitzades són map(), filter(), reduce(), sort(), zip()... Odoo treballa en recordsets, no llistes, i té les seues funcions pròpies per a imitar aquestes:

• filtered() Filtra el recordset de manera que sols tinga els records que complixen una condició.

records.filtered(lambda r: r.company_id == user.company_id)
records.filtered("partner_id.is_company")

• sorted() Ordena segons uns funció, se defineix una funció lambda (key) que indica que s'ordena per el camp name:

# sort records by name
records.sorted(key=lambda r: r.name)
records.sorted(key=lambda r: r.name, reverse=True)

• mapped() Li aplica una funció a cada recordset i retorna un recordset amb els canvis demanats:

# returns a list of summing two fields for each record in the set
records.mapped(lambda r: r.field1 + r.field2)
# returns a list of names
records.mapped('name')
# returns a recordset of partners
record.mapped('partner_id')
# returns the union of all partner banks, with duplicates removed
record.mapped('partner_id.bank_ids')

Aquestes funcions són útils per a fer tècniques de programació funcional

Enviroment

L'anomenat enviroment o env guarda algunes dades contextuals interessants per a treballar amb l'ORM, com ara el cursor a la base de dades, l'usuari actual o el context (que guarda algunes metadades).

Tots els recordsets tenen un enviroment accesible amb env. Quant volem crear un recordset dins d'un altre, podem usar env:

>>> self.env['res.partner']
res.partner
>>> self.env['res.partner'].search([['is_company', '=', True], ['customer', '=', True]])
res.partner(7, 18, 12, 14, 17, 19, 8, 31, 26, 16, 13, 20, 30, 22, 29, 15, 23, 28, 74)

El primer cas crea un recordset buit però que fa referència a res.partner i es poden fer les funcions de l'ORM que necessitem.

Context

El context és un diccionari de python que conté dades útils per a totes les vistes i els mètodes. Les funcions d'Odoo reben el context i el consulten si cal. Context pot tindre de tot, però quasi sempre té al menys el user ID, l'idioma o la zona temporal. Quant Odoo va a renderitzar una vista XML, consulta el context per veure si ha d'aplicar algun paràmetre.

print(self.env.context)

Al llarg de tot aquest manual utilitzem sovint paràmetres del context. Aquests són els paràmetres que hem utilitzat en algun moment:

• active_id : self._context.get('active_id') es tracta de l'id de l'element del model que està en pantalla.
• active_ids : Llista de les id seleccionats en un tree.
• active_model : El model actual.
• default_<field> : En un action o en un one2many es pot assignar un valor per defecte a un field.
• search_default_<filter> : Per aplicar un filtre per defecte a la vista en un action.
• group_by : Dins d'un camp filter per a crear agrupacions en les vistes search.
• graph_mode : En les vistes graph, aquest paràmetre canvia el type
• context.get : En les vistes es pot treure algunes dades del context per a mostrar condicionalment o per als domains

El context va passant d'un mètode a un altre o a les vistes i, de vegades volem modificar-lo.

Imaginem que volem fer un botó que obriga un wizard, però volem passar-li paràmetres al wizard. En els botons i fields relacionals es pot especificar un context:

<button name="%(reserves.act_w_clients_bookings)d" type="action" string="Select bookings" context="{'b_fs':bookings_fs}"/>

Eixe action obre un wizard, que és un model transitori en el que podem definir un field amb els continguts del context:

def _default_bookings(self):
         return self._context.get('b_fs')
bookings_fs = fields.Many2many('reserves.bookings',readonly=True, default=_default_bookings)

Aquest many2many tindrà els mateixos elements que el form que l'ha cridat. (Això és com el default_ en els One2many, però fet a mà)

També es pot utilitzar aquesta manera d'enviar un recordset per un context per al domain d'un field Many2one o Many2many:

def _domain_bookings(self):
         return [('id','=',self._context.get('b_fs').ids)]
bookings_fs = fields.Many2many('reserves.bookings',readonly=True, domain=_default_bookings)

En ocasions necessitem especificar valors per defecte i filtres per defecte en un action. Per exemple, quan implementem l'herència, volem que els nous registres que es facen en el nostre action tinguem un valor per defecte. En el següent exemple, en la primera línia és el que es sol fer en la Herència i en la segona estem especificant un External ID amb ref() dins d'un eval.

        <field name="context">{'default_is_player': True, 'search_default_player_partner': 1}</field>
        <field name="context" eval="{'default_partner_id':ref('base.main_partner'), 'company_hide':False, 'default_company_id':ref('base.main_company'), 'search_default_my_bank':1}"/>

El context és un diccionari inmutable (frozendict) que no pot ser alterat en funcions. no obstant, si volem modificar el context actual per enviar-lo a un action o cridar a una funció d'un model amb un altre context, es pot fer amb with_context:

# current context is {'key1': True}
r2 = records.with_context({}, key2=True)
# -> r2._context is {'key2': True}
r2 = records.with_context(key2=True)
# -> r2._context is {'key1': True, 'key2': True}

Si és precís modificar el context es pot fer:

 self.env.context = dict(self.env.context)
 self.env.context.update({'key': 'val'})

o

 self = self.with_context(get_sizes=True)
 print self.env.context

Però no funciona més enllà del recordset actual. És a dir, no modifica el context en el que s'ha cridat.

Si el que volem és passar el valor d'un field per context a un botó dins d'una 'subvista', podem utilitzar el paràmetre parent, que funciona tant en en domain, attr, com en context. Ací tenim un exemple de tree dins d'un field amb botons que envíen per context coses del pare:

 <field name="movies" >
    <tree>
        <field name="photo_small"/>
        <field name="name"/>
        <field name="score" widget='priority'/>
        <button name="book_it" string="Book it" type="object" context="{'b_client':parent.client,'b_day':parent.day}"/>
     </tree>

Podem passar el context per un action i el podem utilitzar en la vista, ja que tenim l'objecte context disponible en QWeb. Si, per exemple, volem retornar un action que cride a una vista i un field tinga un domain passat per context:

     return {
            'name': 'Travel wizard action',
            'type': 'ir.actions.act_window',
            'res_model': self._name,
            'res_id': self.id,
            'view_mode': 'form',
            'target': 'new',
            'context': dict(self._context, cities_available_context= (self.cities_available.city).ids),
        }

           <field name="destiny"
                  domain = "[('id','in',context.get('cities_available_context',[]))]"
                  />

Mètodes de l'ORM

search()

A partir d'un domain de Odoo, proporciona un recordset amb tots els elements que coincideixen:

>>> # searches the current model
>>> self.search([('is_company', '=', True), ('customer', '=', True)])
res.partner(7, 18, 12, 14, 17, 19, 8, 31, 26, 16, 13, 20, 30, 22, 29, 15, 23, 28, 74)
>>> self.search([('is_company', '=', True)], limit=1).name
'Agrolait'

Es pot obtindre la quantitat d'elements amb el mètode search_count()

Parameters
    args -- A search domain. Use an empty list to match all records.
    offset (int) -- number of results to ignore (default: none)
    limit (int) -- maximum number of records to return (default: all)
    order (str) -- sort string
    count (bool) -- if True, only counts and returns the number of matching records (default: False)

create()

Te dona un recordset a partir d'una definició de varis fields:

>>> self.create({'name': "New Name"})
res.partner(78)

El mètode create s'utilitza sovint per a ser sobreescrit en herència per fer coses en el moment de la creació. Ací tenim un exemple en el que modifiquem el create d'un model per crear una instància associada amb una imatge predefinida:

     @api.model
     def create(self, values):
        new_id = super(player, self).create(values)
        print values
        name_player = new_id.name
        img = self.env['mmog.fortress'].search([('name','=','f1')])[0].icon
        self.env['mmog.fortress'].create({'name':name_player+"-fortress",'level':1,'soldiers':100,'population':10,'food':1000,'integrity':100,'id_player':new_id.id,'icon':img})
        return new_id

write()

Escriu uns fields dins de tots els elements del recordset, no retorna res:

self.write({'name': "Newer Name"})

Escriure en un many2many:

La manera més senzilla és passar una llista d'ids. Però si ja existeixen elements abans, necessitem uns codis especials (vegeu Odoo#Expressions):

Per exemple:

 self.sessions = [(4,s.id)] 
 self.write({'sessions':[(4,s.id)]})
 self.write({'sessions':[(6,0,[ref('vehicle_tag_leasing'),ref('fleet.vehicle_tag_compact'),ref('fleet.vehicle_tag_senior')] )]})

browse()

A partir d'una llista de ids, retorna un recordset.

>>> self.browse([7, 18, 12])
res.partner(7, 18, 12)

exists()

Retorna si un record en concret encara està en la base de dades.

if not record.exists():
    raise Exception("The record has been deleted")
o:
records.may_remove_some()
# only keep records which were not deleted
records = records.exists()

En el segon exemple, refresca un recordset amb aquells que encara existixen.

ref()

Retorna un singleton a partir d'un External ID.

>>> env.ref('base.group_public')
res.groups(2)

ensure_one()

S'asegura de que el record en concret siga un singleton.

records.ensure_one()
# is equivalent to but clearer than:
assert len(records) == 1, "Expected singleton"

unlink()

Esborra de la base de dades els elements del recordset actual.

Exemple de cóm sobreescriure el mètode unlink per a esborrar en cascada:

    def unlink(self):
        for x in self:
            x.catid.unlink()
        return super(product_uom_class, self).unlink()

read() Es tracta d'un mètode de baix nivell per llegir un field en concret dels records. És preferible emprar browse()

name_search(name=, args=None, operator='ilike', limit=100) → records Search for records that have a display name matching the given name pattern when compared with the given operator, while also matching the optional search domain (args).

This is used for example to provide suggestions based on a partial value for a relational field. Sometimes be seen as the inverse function of name_get(), but it is not guaranteed to be.

This method is equivalent to calling search() with a search domain based on display_name and then name_get() on the result of the search.

ids Llista dels ids del recordset actual.

sorted(key=None, reverse=False) Retorna el recordset ordenat per un criteri.

name_get() Retorna el nom que tindrà el record quant siga referenciat externament. És el valor per defecte del field display_name. Aquest mètode, per defecte, mostra el field name si està. Es pot sobreescriure per mostrar un altre camp o mescla d'ells.

Anem a sobreescriure el mètode name_get.

  
     def name_get(self):
        res=[]
        for i in self:
            res.append((i.id,str(i.name)+", "+str(i.id_player.name)))
        return res

copy() Crea una còpia del singleton i permet aportar nous valors per als fields de la copia.

En els fields One2many no es pot copiar per defecte, però es pot dir copy=True.

onchange

Si volem que un valor siga modificat en temps real quant modifiquem el valor d'un altre field sense encara haver guardat, podem usar els mètodes on_change.

Els camps computed ja tenen el seu propi onchange, per tant, no cal fer-lo

En onchange es modifica el valor d'un o més camps dirèctament i, si cal un filtre o un missatge, es fa en el return:

return {
    'domain': {'other_id': [('partner_id', '=', partner_id)]},
    'warning': {'title': "Warning", 'message': "What is this?", 'type': 'notification'},
}

Si el type és notification es mostrarà en una notificació, en un altre cas, en un dialog. (Odoo 13)

Exemples:

# onchange handler
@api.onchange('amount', 'unit_price')
def _onchange_price(self):
    # set auto-changing field
    self.price = self.amount * self.unit_price
    # Can optionally return a warning and domains
    return {
        'warning': {
            'title': "Something bad happened",
            'message': "It was very bad indeed",
        }
    }

@api.onchange('seats', 'attendee_ids')
def _verify_valid_seats(self):
     if self.seats < 0:
         return {
             'warning': {
                 'title': "Incorrect 'seats' value",
                 'message': "The number of available seats may not be negative",
             },          }
     if self.seats < len(self.attendee_ids):
          return {
             'warning': {
                 'title': "Too many attendees",
                 'message': "Increase seats or remove excess attendees",
             },
         }

@api.onchange('pais')
def _filter_empleat(self):                                             
      return { 'domain': {'empleat': [('country','=',self.pais.id)]} }      

# Exemple avançat en el que l'autor crea un domain amb una llista d'ids i un '''in''':
@api.multi
def onchange_partner_id(self, part):
    res = super(SaleOrder, self).onchange_partner_id(part)
    domain = [('active', '=', True), ('sale_ok', '=', True)]
    if part:
        partner = self.env['res.partner'].browse(part)
        if partner and partner.sales_channel_id:
            domain.append(('sales_channel_ids', '=',
                           partner.sales_channel_id.id))
    product_ids = self.env['product.product'].search(domain)
    res.update(domain={
        'order_line.product_id': ['id', 'in', [rec.id for rec in product_ids]]
    })
    return res

Si l'usuari s'equivoca introduint algunes dades, Odoo proporciona varies maneres d'evitar-lo:

• Constraints
• onchange amb missatge d'error i restablint els valors originals
• Sobreescriptura del mètode write o create per comprovar coses abans de guardar

Cron Jobs

Cal crear un record en el model ir.cron, per exemple:

        <record model="ir.cron" forcecreate="True" id="game.cron_update">
            <field name="name">Game: Cron Update</field>
            <field name="model_id" ref="model_game_player"/>
            <field name="state">code</field>
            <field name="code">model.update_resources()</field>
            <field name="user_id" ref="base.user_root"/>
            <field name="interval_number">1</field>
            <field name="interval_type">minutes</field>
            <field name="numbercall">-1</field>
            <field name="activity_user_type">specific</field>
            <field name="doall" eval="False" />
        </record>

I un mètode amb el @api.model i aquests arguments:

    @api.model
    def update_resources(self):
        ...

ir.cron té un many2one amb ir.actions.server i, al ser creat, crea l'acció de servidor corresponent. És important ficar en el manifest que depén de mail, ja que és un mòdul preinstal·lat que hereta i afegeix camps a ir.actions.server.

https://poncesoft.blogspot.com/2018/05/creacion-metodos-automatizados-en-odoo.html https://webkul.com/blog/creating-cron-server-action-odoo-11/ https://odoo-development.readthedocs.io/en/latest/odoo/models/ir.cron.html

Els Decoradors

Com es veu, abans de moltes funcions es fica @api.depends, @api.multi...

Els decoradors modifiquen la forma en la que és cridada la funció. Entre altres coses, modifiquen el contingut de self, les vegades que se crida i quant se crida.

• @api.depends() Aquest decorador crida a la funció sempre que el camp del que depén siga modificat. Encara que el camp diga store=True. Per defecte, self és un recordset, per tant, cal fer un for.
• @api.model S'utilitza per a funcions que afecten al model i no als recordsets.
• @api.constrains() S'utilitza per a comprovar les constrains. Self és un recordset. Com que quasi sempre es crida en un form, funciona si utilitzem self directament. Però cal fer for, ja que pot ser cridat en un recordset quant modifiquem camps en grup.
• @api.onchange() S'executa cada vegada que modifiquem el field indicat en la vista. En aquest, com que es crida quant es modifica un form, sempre self serà un singleton. Però si fiquem un for no passa res.

@api.multi i @api.one estan obsolets en el Odoo 13 i no es poden utilitzar mai.

Exemple de tots els decoradors: (Odoo 12)

Càlculs en dates

Odoo gestiona les dates com a strings. Per una altra banda, python té el seu propi tipus de dades anomenat datetime, date i timedelta entre altres. Això pot provocar dificultats per a fer cálculs en dates. Odoo proporciona algunes ferramentes mínimes per facilitar aquesta tasca.

Primer de tot, anem a importar datetime:

from odoo import models, fields, api
from datetime import datetime, timedelta

El primer que necessitem saber és cóm transformar de date o datetime d’Odoo a python. En definitva, passar de string a datetime.

Tenim un field datetime declarat de la següent manera:

start_date = fields.Datetime()

En la base de dades guardarà un string amb el format: '%Y-%m-%d %H:%M:%S'. Per tant, si volem transformar aquesta data en string a un objecte datetime.datetime tenim que ejecutar el constructor de la classe amb aquests paràmetres:

fmt = '%Y-%m-%d %H:%M:%S'
data = datetime.strptime(self.start_date,fmt)

És a dir, transforma un string en aquest format al tipus de dades datetime.datetime oficial de python.

Per no tindre que especificar el format cada vegada, Odoo dona una ferramenta més facil. La classe fields.Datetime té un mètode per generar un datetime.datetime de un string:

data = fields.Datetime.from_string(self.start_date)

De la mateixa manera passa al contrari:

fmt = '%Y-%m-%d %H:%M:%S'
self.start_date = data.strftime(fmt)
vs
self.start_date = fields.Datetime.to_string(data)

A continuació, anem a veure cóm incrementar una data en un temps:

En el format d’Odoo (fields.Datetime) no es pot, cal passar a datetime.datetime per sumar el temps i després tornar a passar a fields.Datetime. Per sumar o restar temps a un datetime.datetime cal utilitzar una classe anomenada datetime.timedelta. Aquesta classe representa una duració o la diferència entre dues dates. Per exemple, aquest constructor representa molt bé les opcions que es poden ficar per crear un timedelta:

un_any = timedelta(weeks=40, days=84, hours=23, minutes=50, seconds=600)

Aquest exemple d’Odoo mostra cóm afegir 3 dies a un field:

data=fields.Datetime.from_string(self.start_date)
data=data+timedelta(hours=3)
self.end_date=fields.Datetime.to_string(data)

O si es vol fer sols en mètodes python:

fmt = '%Y-%m-%d %H:%M:%S'
data = datetime.strptime(self.start_date,fmt)
data=data+timedelta(hours=3)
self.end_date=data.strftime(fmt)

Ara anem a veure cóm calcular el temps que ha passat entre dues dates:

Solució amb relativedelta:

from datetime import datetime, timedelta
from dateutil.relativedelta import relativedelta

start=fields.Datetime.from_string(self.start_date)
end=fields.Datetime.from_string(self.end_date)

relative=relativedelta(start,end)
print r.years
print r.months
print r.days
print r

El problema és que dona la data per separat. No sol ser molt útil per a Odoo on necessitem la diferència sols en dies, hores o minuts.

Solució sols amb Datetime:

from datetime import datetime
 
start=fields.Datetime.from_string(self.start_date)
end=fields.Datetime.from_string(self.end_date)
 
print (end-start).days * 24 * 60
print (end-start).total_seconds()/60/60/24

Solució amb Unix timestamp

d1_ts = time.mktime(d1.timetuple())
d2_ts = time.mktime(d2.timetuple())

print int(d2_ts-d1_ts) / 60

La solució és la mateixa, sols és per si necessiteu algun càlcul intermedi que necessite la data en un Integer.

El resultat de restar dos datetime és un timedelta. Podem demanar els dies i segons com en el relative delta, però amés té una funció per traure els segons totals i després fer els càlculs que necessitem.

Consultar si una data és anterior a una altra:

Les dates en format Datetime o Date es poden comparar:

d3=fields.Datetime.from_string(self.d3)
d4=datetime.now()
if d3 < d4:
   print "La data és anterior"

També es pot calcular si és del mateix dia, sols cal transformar de datetime a date:

d3=d3.date()
d4=d4.date()

if d3 == d4 :
   ….

Si volem saber si són del mateix més o any, es pot calcular la diferència i veure si en dies és major o menor de 30, per exemple. Però si volem major precisió, en aquest cas es recomana utilitar relativedelta.

Wizards

Els wizards permeten fer un asistent interactiu per a que l'usuari complete una tasca. Com que no ha d'agafar les dades dirèctament en un formulari, si no que va ajundant-lo a completar-lo, no pot ser guardat en la base de dades fins al final.

Els wizards en Odoo són models que estenen la classe TransientModel en compte de Model. Aquesta classe és molt pareguda, però:

• Les dades no són persistents, encara que es guarden temporalment en la base de dades.
• A partir de odoo 14 necessiten permisos
• Els records dels wizards poden tindre referències Many2One amb el records dels models normals, però no al contrari.

Veure més: Wizards en Odoo

Client web

El client Web Odoo (Obsolet a partir de la versió 14)

Web Controllers

Web Controller en Odoo

Pàgina web

https://www.odoo.yenthevg.com/creating-webpages-controllers-odoo10/ http://learnopenerp.blogspot.com/2018/08/odoo-web-controller.html

Exemples

Projecte Odoo complet

Vídeo de Mòdul Odoo completCodi del vídeo

Point Of Sale

Misc.

• Si volem fer un print en colors, podem ficar un caracter de escape: \033[93m i \033[0m al final
• Traure la menor potència de 2 major o igual a un número: http://stackoverflow.com/a/14267557

Distintes alertes:

Odoo pot mostrar distintes alertes en funció del que necessitem. Totes estan en openerp.exceptions

Si entrem en el mode shell del debug podem executar aquest comandament:

>>> help(openerp.exceptions)

Una vegada dins podem detectar:

AccessDenied
DeferredException
QWebException
RedirectWarning
except_orm
        AccessError
        MissingError
        UserError
        ValidationError

Normalment són utilitzats pel Odoo sense necessitat de que els cridem nosaltres. Però en ocasion pot ser útil.

Per exemple, si volem mostrar un Warning perquè úsuari ha fet alguna cosa mal. (Normalment es fa un onchange que ja pot tornar el warning)

from openerp import _
from openerp.exceptions import Warning
[...]
raise Warning(_('Alguna cosa ha fallat!'))

O si volem Donar opcions a l'usuari amb RedirectWarning:

 action = self.env.ref('base.action_res_users')
 msg = _("You cannot create a new user from here.\n To create new user please go to configuration panel.")
 raise openerp.exceptions.RedirectWarning(msg, action.id, _('Go to the configuration panel'))

En aquest exemple, per al missatge, utilitza la barra baixa _() per a obtindre la traducció en cas de que existisca. self.env.ref() retorna l'objecte referit amb una id externa. En aquest cas, un action.

En el cas de les Constrains també s'ha de llançar un Validation error.

Funcions lambda:

En moltes ocasions, cal cridar a alguna funció de l'ORM o similar passant com a paràmetre una funció lambda. La raó és que si passem una variable, esta queda establerta en temps de càrrega i no es modifica. La funció sempre recalcula.

La sintaxi de la funció lambda és:

a = lambda x,y: x*y
a(2,3)
6

On les primeres x,y són els arguments que rep la funció, després el que calcula.

Cal recordar que les funcions lambda són de una sola línia de codi. Si volem alguna cosa més sofisticada hem de cridar a una funció normal.

Imatges en Odoo:

Les imatges es guarden com un text en la base de dades. Per convertir un binari en text es fa en base64. Aquesta codificació funciona sense problemes en els navegadors web i no cal preocupar-se de cóm guardar les imatges en PostgreSQL.

Per mostrar la imatge en formularis o llistes es pot ficar widget="image" en el field. Si no fem res més, la imatge es veurà en la mida original. Podem navegar per altres formularis per veure cóm han fet per mostrar la imatge i aprofitar les classes CSS. També podem utilitzar la etiqueta width o style per especificar la mida exacta.

No obstant, no és recomanable carregar les imatges en el seu tamany original. El millor és guardar la versió mitjana o menuda i mostrar eixa sols. Per aconseguir-ho, es pot fer un camp binary computed d'aquesta manera:

from odoo import models, fields, api, tools
[...]
    photo = fields.Binary()
    photo_small = fields.Binary(compute='_get_images',store=True)
    photo_medium = fields.Binary(compute='_get_images',store=True)

    @api.one
    @api.depends('photo')
    def _get_images(self):
        image = self.photo
        data = tools.image_get_resized_images(image)
        self.photo_small = data["image_small"]
        self.photo_medium = data["image_medium"]

La ferramenta tools.image d'Odoo té funcions per a reescalar, retallar o millorar les imatges.

Per utilitzar una imatge dins d'un Kanban, es necessita la funció kanban_image():

<img t-att-src="kanban_image('reserves.hotels', 'photo_small', record.id.value)"/>

Prèviament, s'ha declarat el field photo_small i id al kanban.

res.config.settings

Si volem que el nostre mòdul tinga configuració podem afegir-la com a un field més del model res.control.settings. Aquest ja s'encarrega de centralitzar opcions de configuració. Per a que aparega en el menú de configuració també podem afegir-lo heretant en la vista:

class config(models.TransientModel):
    _inherit = 'res.config.settings'
    players = fields.Char(string='players',
                             config_parameter="expanse.players")


    def reset_universe(self):
        print("reset",self)

 <record id="res_config_settings_view_form_inherit" model="ir.ui.view">
            <field name="name">res.config.settings.view.form.</field>
            <field name="model">res.config.settings</field>
            <field name="priority" eval="25" />
            <field name="inherit_id" ref="base.res_config_settings_view_form" />
            <field name="arch" type="xml">
                <xpath expr="//div[hasclass('settings')]" position="inside">
                    <div class="app_settings_block" data-string="Expanse Settings" string="Expanse Settings" data-key="expanse">
                        <div id="players">
                            <h2>Expanse</h2>
                            <button type="object" name="reset_universe" string="Reset Universe"  class="btn-primary"/>
                        </div>

                    </div>
                </xpath>

            </field>
        </record>

Si en data-key posem el nom del mòdul, afegirà l'icona al menú de settings.

https://www.youtube.com/watch?v=MsVoYPQ4-J4

Enllaços

https://www.odoo.com/documentation/8.0/ https://www.odoo.com/documentation/9.0/

https://www.odoo.com/documentation/8.0/howtos/backend.html

Blogs: http://ludwiktrammer.github.io/ http://www.odoo.yenthevg.com/ https://sateliteguayana.wordpress.com/ https://poncesoft.blogspot.com/

Repositori dels exemples: https://github.com/xxjcaxx/sge20152016 https://github.com/xxjcaxx/SGE-Odoo-2016-2017

https://www.youtube.com/watch?v=0GUxV85DDm4&feature=youtu.be&t=5h47m45s

http://es.slideshare.net/openobject/presentation-of-the-new-openerp-api-raphael-collet-openerp

http://fundamentos-de-desarrollo-en-odoo.readthedocs.org/es/latest/capitulos/comenzando-con-odoo.html

https://www.odoo.com/es_ES/slides/slide/keynote-odoo-9-new-features-201

https://media.readthedocs.org/pdf/odoo-development/latest/odoo-development.pdf

http://webkul.com/blog/beginner-guide-odoo-clicommand-line-interface/

http://useopenerp.com/v8

Podcast que parlen dels beneficis d'Odoo: http://www.ivoox.com/podcast-26-odoo-transformacion-digital-audios-mp3_rf_18433975_1.html

Canal de youtube de SGE amb Odoo en castellà

https://www.odoo.yenthevg.com/extend-selection-odoo-10/

Apunts d'altres professors recopilats

https://naglis.me/post/odoo-13-changelog/ https://www.odoo.com/es_ES/forum/ayuda-1/question/odoo-13-features-and-odoo-14-expected-features-148369#answer-148370

https://medium.com/@manuelcalerosolis

https://www.youtube.com/playlist?list=PLeJtXzTubzj-tbQ94heWeQFB0twGd0vvN

https://vimeo.com/channels/m10dam/page:1