Computadors personals
PC (Personal Computer) es refereix a una arquitectura d'ordinadors creada per IBM a principis dels 80. En aquella època els computadors personals o domèstics eren màquines molt poc potents i poc fiables. En alguns casos eren més un joguet que una ferramenta de treball. No obstant, van obrir les portes a la informàtica per aficionats i molta gent volia tindre un en casa. IBM tenia una posició de quasi monopoli en el mercat del mainframes. Però en els computadors personals altres empreses van començar abans.
Els pioners van ser Apple i Apple II, aquest últim en l'any 1977. Després estaven els Texas Instruments, Commodore, Atari... Aquests ordinadors podien connectar-se a la televisió, tenien molt poc processador i RAM i no tenien ni disc dur.
El primer intent d'IBM va ser un "portatil" anomenat 5100 amb bones prestacions però molt car. (El Apple II, dos anys després, costava quasi 10 vegades menys). Va ser un fracàs comercial.
Van canviar l'estratègia en 1980, van integrar components d'altres fabricants. El processador el van encarregar a Intel i el Sistema Operatiu a Microsoft. Microsoft va acceptar l'encarreg i va fer el PC DOS 1.0, més endavant MS/DOS.
En 1981 va eixir el primer PC amb un Intel 8088, 4,77MHz, 16Kb de memòria i disquetera. Va aprofitar la potència comercial per a publicitar i vendre els PC a empreses que ja tenien ordinadors grans d'IBM. Tenien una certa qualitat i un preu alt. Molt prompte van eixirles peces fetes per altres fabricants per a IBM PC i, lògicament, el clònics. Els ordinadors clònics són compatibles amb els fets per IBM però més barats. La qualitat va baixar, però el preu va baixar més. Amés, Microsoft ja era suficientment potent com per a colocar el seu MS/DOS en clònics i més tard el Windows.
Actualment, IBM no fabrica PC. Es respecten els estàndard i factors de forma per part dels fabricants de components i alguns ensambladors. Altres marques fan les plaques i caixes de manera no estandar, però utilitzen els components estàndard de PC. Ha perdut quota de mercat al aparèixer els Smartphones i tablets. Encara es pot comprar un PC muntat o comprar-lo per peces. En quant als sistemes operatius, Windows domina el mercat indiscutiblement. Donat que els Apple es poden considerar PC actualment, OSX és un competidor. L'altre és GNU/Linux, que té una quota de mercat molt menuda però que augmenta poc a poc.
Tipus de PC
El PC mai ha sigut un producte exclusiu d'IBM, no obstant, al principi, mantenia els estandards i els altres fabricants seguien únicament les indicacions de disseny d'IBM.
Els primers anys es parlava de PC i PC clònics. Encara que altres fabricants feren peces per a IBM, algunes coses se les reservava i els PC IBM eren els més compatibles en els components i els sistema MS-DOS. Per això, la diferència entre un PC IBM i in clònic era considerable en qualitat i rendiment. No obstant, les dos companyies que dominaven realment el mercat dels PC: Microsoft i Intel van marcar un altre ritme i van aportar nous estàndars que van fer encara més genèric el PC.
Durant molts anys podiem distingir entre tres tipus:
- El PC IBM, que era com qualsevol altre PC, però fabricat per IBM (i de molta qualitat).
- Els PC compatibles, Wintel o White-box fabricats per Dell, HP, Acer... que tenen les seues pròpies plaques base (o no) i que sols són ensambladors. Encara que les connexions són compatibles i estàndard, venen ja muntats i poden tindre alguna modificació en els factors de forma de plaques, caixes o fonts d'alimentació.
- Els PCs muntats a peces. Són muntats per les tendes minoristes o per els propis usuaris. Solen ser més barats en la suma dels components i són completament personals. Les plaques base són d'empreses com ASUS, MSI, Gigabyte...
Actualment, la divisió de IBM de PCs ha sigut venuda a Lenovo, que encara manté alguns dels models més existosos d'IBM. Per tant, podem dir que ja no existeix el PC IBM
Amés, s'ha afegit un altre fabricant als PC: Apple. Des de 2006 fabrica en Intel x86 i per tant, no hi ha una diferència significativa entre els Macs i els PC.
Plaques base
Es tracta del circuit principal d'un computador. Com el seu nom indica, és la base de els altres components. Determina, per tant, les capacitats d'expansió del PC i les característiques del processador i la memòria.
A nivell teòric, la placa implementa, entre altres coses, els busos del sistema.
La manera de connectar els components a la placa base és amb els sockets, ports per a emmagatzemament secundari o els ports externs.
Els sockets principals són els DIMM per a memòria RAM i els de les targetes d'expansió, que poden ser AGP, PCI o PCI-Express, que és el dominant actual, deixant els anteriors obsolets.
Els connectors per a emmagatzemament secundari poden ser IDE o ATA, Serial ATA, SAS o SCSI. Actualment els PC solen tindre molts SATA i pot ser que algun IDE per retrocompatibilitat. SAS o SCSI està més indicat per a servidors.
Els ports externs són molt diversos: PS2, Serie, Paral·lel, Connectors jack o òptics per a só, VGA, HDMI, DVI, Firewire, Ethernet RJ-45 o USB 2.0 i 3.0. Aquests últims estan substituint a quasitots els demés. Actualment és fàcil trobar una placa amb molts USB, VGA, DVI, audio i 1 o 2 Ethernet. Poden tindre PS2, Serie o Paral·lel per retrocompatibilitat, sobretot en PC per a entorn empresarial.
Factor de forma
Les plaques estan estandaritzades per a tindre una forma i una disposició dels components compatible i fer més senzill la construcció de nous components. El factor de forma és el que defineix els tipus de plaques que es poden fabricar. Per tant, també determina la mida de les caixes, els connectors de les fonts d'alimentació o la disposició de tots els components dins de la caixa per donar cabuda a la placa
Les caixes, per tant, seran torres, semitorres, minitorres, sobretaula, etc.
El factor de forma actual més extens és el ATX i les seues variants. Aquest determina una font d'alimentació amb un connector de 20 o 24 pins i unes mides determinades.
Alguns fabricants modifiquen el factor de forma per fer les seues pròpies caixes personalitzades.
BIOS
Els PC sempre executen programes. Inclús les funcions més bàsiques són implementades per programes. La BIOS és el programa básic que s'executa quant arranquem el ordinador abans del sistema operatiu. Aquesta proporciona, també un control sobre el hardware.
La BIOS es troba en una memòria no volatil EEPROM situada en la placa base, la ROM. L'ordinador pot accedir a ella a través de posicions de memòria reservades.
Quant un PC arranca, s'executen les primeres ordres de la BIOS, aquesta fa un POST que és una comprobació de que els components funcionen correctament. A continuació els configura. Després dona el control al sector d'arranc del disc dur, el qual enllaça amb el Sistema Operatiu. Per a configurar la BIOS es pulsa una tecla a l'inici i s'entra en un menú de configuració.
Encara que ROM signifique Read Only Memory, es pot reescriurer. És possible actualitzar la BIOS, encara que és una tasca perillosa.
Actualment el ordinadors poden tindrer EFI, que és el sustitut de la BIOS. Aquest incorpora les necessitats actuals i no té les limitacions de la BIOS, per exemple el MBR. Amés, compta amb una interficie gràfica més amigable.
Processador
Article del processador.